Eskerrik asko!

Ens fa molta il·lusió explicar-vos que sumem dos premis més! I a més, són molt especials… El 21 de noviembre vam anar fins a Pasaia, a 5km de Donostia, a recollir el Premi del Públic del Festival Ikuska. I el 5 de desembre vam anar fins a Gasteiz a recollir el Premi Unilabur, que també atorga el públic, del Festival Cortada.

Estem molt contents de rebre els dos premis. Primer, perquè és el reconeixement a l’esforç i dedicació de tot l’equip, però sobretot perquè ens ha votat la gent i al final, el més important és que el curt agradi al públic.

Vam fer el curt sense cobrar, sense recursos i sense diners, però amb molta il·lusió i el nostre únic objectiu era aconseguir arribar a la gent. Per això ens posem tan contents quan estem seleccionats a un festival, perquè això permet que “No et tiris, encara” es projecti per tot Espanya i si a sobre guanyem… us ho podeu imaginar!

Estem molt agraïts al Festival Ikuska i al Festival Cortada per l’oportunitat que ens han donat i per convidar-nos a l’entrega de premis. A més, ens han tractat molt bé i ens hem sentit com a casa. Han estat dues experiències espectaculars. I sobretot, estem molt agraïts a tota la gent que ha gaudit amb “No et tiris, encara” i ens ho ha fet saber amb els seus vots. Hi havia curts boníssims i molt professionals i és un honor estar entre els guanyadors. Per nosatres és una injecció d’energia, motivació i il·lusió per seguir treballant. I creieu-me que la necessitava…

Eskerrik asko!

 

Anem al Festival de Cine Solidari de Guadalajara

Ja ens hem estrenat com a convidats a un festival, en aquest cas, el Festival de Cine solidario de Guadalajar (FESCIGU). Va ser una experiència inoblidable.

Vam arribar amb AVE al migdia i allà ja ens esperaven per portar-nos a l’hotel. Estava molt, molt nerviosa. Sentia que allà no era el meu lloc perquè el nostre curt és molt modest. Aquest festival és col·laborador dels Goya, la qual cosa vol dir que els guanyadors queden automàticament preseleccionats per aquests premis. Això, per mi, el que vol dir és que seleccionen curtmetratges de qualitat i em sentia extremadament feliç de que haguéssin escollit “No et tiris, encara”. Tot i això, estàvem compartint nominació amb peces molt professionals fetes per directors i actors molt més experimentats que nosaltres.

Vam visitar Guadalajara i cap al vespre vam anar cap a l’Auditori. Ens van entrevistar i fotografiar i vam poder assistir a la inauguració. Va ser una gala molt entrenyable, de fet, és un festival que lluita pels drets socials i per la integració i això es respirava en tot moment. Per fi va arribar l’hora de presentar el curtmetratge. Hi havia molta gent escoltant atentament. Era la primera vegada que parlava de “No et tiris, encara” davant de desconeguts. Prova superada. Ara arribava el moment de la projecció.

El curtmetratge s’havia ensenyat a més festivals, però per primera vegada hi estava present. Estava preocupada perquè no sabia la reacció que tindria la gent… i em vaig quedar molt gratament sorpresa. La gent reia, comentava i va passar una bona estona. Una altra prova superada. Ja només quedava relaxar-se i gaudir dels altres curts, impressionants tots.

No hem guanyat cap premi en aquest festival, però vam marxar amb molt bon gust de boca, tant per la bona rebuda que va tenir el curt, com pel bon tracte que vam rebre. Darrera d’aquest festival hi ha un equip humà excepcional que fa una gran feina. Esperem que continui molts anys més.

A continuació us deixo alguns articles que es van publicar als mitjans de la zona i fotografies de la gala inaugural.

Diario.es, El dia digital.es, Guadanews

Tenim un premi!

Tenim un premi! Ai un no… dos! Hem guanyat el Premi del Públic i el Premi al millor curt en Català del Riurau Film Festival! Encara a hores d’ara no m’ho crec…

Quan va començar aquesta aventura no sabia si seria capaç d’acabar el curt, si una vegada l’acabés m’atreviria a enviar-lo a festivals, si algun d’aquests festivals el seleccionaria i si arribaríem a guanyar algun premi. I sí! Sí a tot! Ho hem aconseguit!

Estic enormament agraïda a l’organització del Riurau Film Festival per haver-nos donat l’oportunitat de mostrar el curt, al jurat per haver-nos concedit el premi i al públic per haver-nos votat. És molt emocionant que reconeguin la feina així! Ara l’esforç comença a tenir recompensa i trobo el sentit als moments que em desesperava, que plorava i que pensava que tota la feinada no serviria de res. Van ser pocs moments, però una mica crítics i ara, per sort, visc el sentiment oposat.

Gràcies!!!

El viatge continua!

Diuen que la feina, l’esforç i la constància tenen recompensa… diuen que algun dia reculls els fruits del que has sembrat… i ara és hora de donar bones notícies!

He mirat la data de l’últim post i és del 20 de desembre, un dia després de l’estrena. Des de llavors no he publicat res més i tot i que no va ser un comiat oficial, perquè mai se sap, pensava que no tornaria a escriure per aquí. Pensava que no caldria, que ja tancava aquesta etapa, però no. Una de les coses que vaig dir és que era el moment que el curt caminés sol. Però és difícil deixar-lo anar de la mà perquè són moltes hores, moltes il·lusions i molta dedicació i encara que és veritat que ja no em poso a davant i l’arrossego cap als llocs encara cal estar al seu darrera i donar-li empentes cap endavant.

PROMOFEST és la distribuïdora que s’està encarregant d’enviar-lo a festivals i ja ens han seleccionat per anar al Festival de Cine de Astorga, al Festival de Cine Solidario de Guadalajara, a Directed by Women Madrid i al Riurau Film Festival. És molt difícil que et seleccionin a festivals, perquè hi ha molts curtmetratges i molt bons. Estic contenta i molt agraïda, però el que més il·lusió em fa és que representa un reconeixament a tot l’equip de “No et tiris, encara”.

El tren va a tota màquina!

Fins a la propera parada!

Per mi ahir va ser un dia molt emocionant! Acabar “No et tiris, encara” ha estat un procés molt llarg (massa) i com en tot hi ha moments de desesperació, de nervis, de petites decepcions i, sobretot, de molta il·lusió, esforç, ganes, aprenentatge i moltes alegries!

De tot això m’emporto haver treballat amb un equip excepcional, que m’ha ajudat sempre, m’ha animat i del qual he après moltes coses i també m’emporto saber que hi ha molta gent al meu voltant que m’ha donat molt suport, m’ha ajudat i que ha viscut això gairebé tan intensament com jo!

Ja us deixo tranquils, però això no és el final de l’etapa perquè ara queda que el curt camini sol! Ara toca buscar festivals per projectar-lo! Si tenim bones notícies us les farem saber! GRÀCIES a tots els que vau poder venir i als que ho vau intentar!! I GRÀCIES a l’equip de “No et tiris, encara” per judar-me a fer realitat el meu petit somni! Als actors Joan Sureda i Andrea Ros, a l’ajudant de direcció Jorge Trujillo, al director de fotografia David Cuní, a l’ajudant de direcció de fotografia Silvina Kleinrok, a la script Alejandra Palet, a la sonidista en directe Mireia Graell, a la maquilladora Lorena Carmona, a les ajudants de producció Anna Puig i Anna Feliu, a la muntadora Anna Rodríguez, al dissenyador de so Ruben Ortego i al grup 9SON!

Fins a la propera parada!
Marta.

Estrenem “No et tiris, encara”

Semblava que mai arribaria aquest moment… però el tren sempre ha estat en marxa! Després de (massa) mesos d’espera… estrenem “No et tiris, encara”!! I tenim moltes ganes de compartir-ho amb tots els que ens heu acompanyat durant el viatge!

Aquest projecte es va començar a gestar fa un any i mig aproximadament i arribar fins aquí ha estat una carrera d’obstacles. Tot i això, és un camí que us puc assegurar que hem fet amb moltíssimia IL·LUSIÓ i amb molt ESFORÇ.

Ara ha arribat el moment d’ensenyar-vos què hem estat fent tant de temps… per això us convidem a tots el DIVENDRES 19 DE DESEMBRE AL BAR MAUMAU (c/d’en Fontrodona 35, Poble-sec) A LES 21:30!

GRÀCIES PER LA PACIÈNCIA I NO FALTEU!

 

Hem arribat! Però queden més parades…

Feia dies que no us dèiem res, però volem que sabeu que el tren de “No et tiris, encara” continua en marxa! En l’últim tram ens hem trobat bots i corbes, però això no ha impedit que arribéssim a la parada següent. Una parada clau en el nostre viatge.

Donc sí. Ja podem dir que hem acabat el curt! Però no hem arribat al final del trajecte! A partir d’ara ens posarem les piles per portar-lo a festivals, mostres i concursos! De moment us deixem un recull d’alguns moments que hem viscut durant el trajecte.

Fins la propera estació!

 

 

 

Us presentem a… Anna Rodriguez, l’editora

1236737_10153252935425584_1125516427_n
L’Anna Rodriguez està graduada en Comunicació Audiovisual, Sociologia i té un màster de ficció de cinema i televisió.  Nedant entre la publicitat i televisió, l’Anna ha desenvolupat la seva trajectoria en estudis d’edició (POTATO S.L.), productores (CPWORKS) i a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3). 
Poder treballar amb la Marta en el seu debut en la ficció és un plaer. El seu projecte de curtmetratge és sens dubte una magnífica peça que mostra la seva sensibilitat pel món que la rodeja i l’energia davant qualsevol circumstància. D’inici a fi, aquest procés creix i cala dins la pell doncs No et tiris, encara (#noettirisencara), és capaç d’emocionar, fer riure i reflexionar. Ingredients per a un cocktel que no et deixa indiferent.
Anna Rodriguez