Us presentem a… Joan Sureda, l’Arnau

Graduat a l’Estudi d’actors Nancy Tuñón i Jordi Oliver, paral·lelament s’ha format amb Andrés Lima,  Julio Manrique, Neil Labute, Agustí Villaronga, Esteve Rovira, Pere Farran (commedia dell’arte), Elisabeth Castro (cant modern) i Montserrat Prats (dansa per a actors). Ha treballat en el laboratori de creació Havanera: Argelès-sur-mer, amb Àlex Rigola (Temporada Alta, 2011) i al workshop Companyia K amb Lluís Pasqual (Teatre Lliure).

En teatre l’hem pogut veure amb la companyia Apunta Teatre a Salvem les balenes… i el meu matrimoni què? (Versus Teatre, 2010), Dòria (Sala Muntaner, 2011) i Tu digues que l’estimes (Teatre Gaudí, 2012). Els seus últims treballs són el muntatge LaSal d’Eva Hibernia dirigit per Cristina Lügstenmann (Fabra i Coats), DesigJam dirigit per Neil Labute (LaSeca Espai Brossa) i L’Onada d’Ignacio García-May dirigit per Marc Montserrat al Teatre Lliure de Gràcia. En el camp audiovisual ha participat en curtmetratges com Juegos de Corbata, Megalomania o Mucho Odio i a la sèrie de televisió La Riera (TVC), interpretant el personatge Eduard Romera.

De vegades a la vida les oportunitats t’arriben de la manera més casual, i és l’atzar qui juga les seves cartes per decidir on acabaràs. I és així com he arribat a aquest projecte tan bonic que tenim entre mans, com si un creuament de vies m’hagués portat a coincidir amb una molt bona amiga d’una molt bona amiga meva. Vaig dir que diria que havia acceptat a fer d’Arnau obligat per ella, però no ho diré perquè aquestes coses fan lleig dites en públic. Tampoc diré que al meu torn jo vaig obligar a una altra molt bona amiga meva a fer de Berta. Tampoc diré que no tinc absolutament res en comú amb l’Arnau (això sí que seria una gran mentida). Diré, en canvi, que quan un guió com aquest t’arriba a les mans no pots dir que no. Em va sacsejar i em va captivar des del primer moment que el vaig llegir. Com es pot fer una comèdia des d’un personatge que està a punt de llançar-se a la via del tren? Doncs es pot, i quan veieu el resultat entendreu la il·lusió que tenim per aquest projecte tot els qui ens hi hem implicat. Atents, que el tren és a punt de passar!

Joan Sureda

Us presentem a… Jorge Trujillo, ajudant de direcció

Jorge Trujillo Gil està graduat en Comunicació Audiovisual i té un màster de ficció de cinema i televisió. Es mou entre la realitat i la ficció, del documental a la ficció. Ha estat al programa ‘Singulars’ (TV3), en l’apartat de producció de la pel·lícula ‘Amor col·lateral’ de Jordi Roigé i ha participat en diferents projectes audiovisuals com ‘La gota’ (Guanyadora a Sitges en Noves Autories en 2011). Actualment treballa a l’equip d’un documental sobre dones immigrants. A més, ha estat càmera i editor de vídeos promocionals, corporatius i esdeveniments. També col·labora com a fotògraf per a diferents esdeveniments de Barcelona.

“No et tiris, encara” (#noettirisencara) és un projecte que he pogut veure néixer i com ha començat a créixer. La idea que sempre ens atrapa de la complexitat de l’amor i la frescor que transmet el guió m’han animat a participar en una història tan divertida com romàntica. Sense arribar als tòpics i ñoñerías, aquest projecte et llança a un món de somni molt realista. Això últim va ser el que em va fer entrar en l’equip, ja que m’agrada la idea de treballar d’una manera senzilla però, no per això menys eficaç. Tots, en algun moment, volem recrear aquest moment perfecte en què vam conèixer algú i ens agradaria recrear-ho encara que sigui en ficció. Això és #noettirisencara i espero poder estar a l’alçada dels seus magnífics diàlegs i compartir amb la Berta i l’Arnau una aventura que comença en un pont. A la novell directora, gràcies per la confiança i espero ser el bon ajudant que es mereix ella i el seu projecte.

Jorge Trujillo

Les 18:40. Un pont. L’Arnau. La Berta. Un curtmetratge.

Una hora límit, un espai concret i un noi i una noia que es troben.  Aquest és el punt de partida del curtmetratge  “No et tiris, encara”, una comèdia dramàtica entre dos personatges que no es coneixen, que són molt diferents, però que viuran junts els 20 minuts més intensos de la seva vida.

Els protagonistes són l’Arnau i la Berta. Ell, un noi de Pedralbes molt eficient i responsable. Ella, una noia de la Barceloneta amb ganes de viure experiències.  És un joc entre dos móns que es creuen per casualitat en un moment extrem, quan ell es vol tirar d’un pont. La Berta va a un càsting però… què farà? Es quedarà amb ell? Passarà de llarg? L’intentarà convèncer perquè no es tiri? Ho aconseguirà?

Aquesta història surt d’un guió que forma part del projecte final del Màster de Ficció en Cinema i Televisió de la Universitat Blanquerna, però que es materialitzarà aquest estiu. L’Arnau i la Berta es convertiran en dues persones de carn i ossos per viure una història que no us podeu perdre.  Per això ens agradaria que seguíssiu el procés de creació d’aquest curtmetratge, perquè ens fa il·lusió compartir-ho i, siguem sincers, perquè serà una mena de teràpia per fer front a un mes i mig molt intens!

Esperem veure-us per aquí sovint!

Gràcies!