Silenci… estem rodant!

Dilluns vam acabar el rodatge de “No et tiris, encara”! Voleu saber com va anar?

equip

Dissabte va ser el primer dia… i el més dur. Ens vam aixecar ben d’hora, ben d’hora i a les 7:30 ja estàvem al pont de Sant Feliu agafant foreces per començar. Érem 11 persones entre tots. Vam preparar el set de rodatge, vam preparar el material per rodar i vam començar a fer proves. Mentrestant la maquilladora s’ocupava dels actors perquè estiguéssin a punt. Vam superar alguns imprevistos i vam començar amb una mica de retard… però una vegada va sonar la claqueta per primera vegada ja no vam parar. Va ser molt intens… eren planos llargs i el sol apretava amb intensitat, però això no va impedir realizar un treball de qualitat per part de tot l’equip. Una mica més tard de les 14:00 vam anar a dinar… necessitàvem energia… i a la tarda…. tornem-hi!

Dilluns va ser un dia similar, però més tranquil… Ens hi vam posar a la mateixa hora i vam tornar a preparar-ho tot. Feia calor… però es notava que ja teníem l’experiència del primer dia i tot va ser més ràpid. Amb un matí vam enllestir la feina!

Encara queda molt per fer… aviat us presentarem la muntadora que s’enfrontarà a tot el que vam gravar! De moment, marxem de vacances… però al setembre tornem per seguir-vos informant de tots els progressos del curt!

Però no puc marxar sense donar les gràcies… GRÀCIES als actors, l’Andrea i el Joan, per dedicar dues setmanes a assajar, per ser tan professionals i per aguantar tan estoïcament la calor. GRÀCIES a l’ajudant de direcció, el Jorge, per organitzar tots els documents, assegurar-se que tothom sabia on havia d’anar i què havia de fer i per agilitzar el rodatge. GRÀCIES, al director de fotografia i a l’ajudant de direcció de fotografia, el David i la Silvina, per totes les reunions prèvies al rodatge, per aportar material, idees i paciència. GRÀCIES a la sonidista, la Mireia, per no cansar-se en cap moment d’guantar la perxa, per ocupar-se d’aquesta àrea amb tantes ganes i per ser tan decidida i professional. GRÀCIES  a l’script, l’Alexandra, per estar atenta a tots els detalls, per estar pendent de tot i assegurar-se que no hi havia errors. GRÀCIES a la maquilladora, la Lorena, per unir-se a l’últim moment, per posar tantes facilitats i per deixar a l’Arnau i la Berta guapíssims. GRÀCIES  a l’ajudant de producció, l’Anna, per transmetre tan bon rotllo, per estar sempre disposada a fer el que calgués i per facilitar tant la feina. GRÀCIES, a la càmera del making off, l’Anna, per ajudar-nos a tenir un record del rodatge, per estar pendent de tot el que feia falta i per donar un cop de mà en tot moment. I GRÀCIES a tots vosaltres per seguir-nos aquests dies, per enviar comentaris de suport, per il·lusionar-vos amb nosaltres….

GRÀCIES!!!

Ens retrobem al setembre! 🙂

Estem preparats!

D’aquí exactament… 9 hores…. estarem fent el primer plano de “No et tiris, encara”! Sembla mentida que ja hagi arribat el moment… per fi!

Aquest projecte es va començar a gestar, més o menys, al novembre. Realment no sé d’on va venir la inspiració… Portava dies i dies pensant temes, personatges, conflictes… idees per escriure un curtmetratge, i m’estava desesperant perquè cap història m’acabava de convèncer… Recordo que sortia de classe i corria dins de l’estació de Plaça Catalunya per agafar el metro quan vaig pensar: “i si….” i aquest i si es va convertir en “No et tiris, encara”.

Des de llavors, com s’acostuma a dir, ha plogut molt… molts tallers de guió amb els companys del màster i la nostra tutora, la Coral Cruz que m’ha ajudat a desenvolupar una bona història. Sense tots ells, les seves opinions, comentaris…  aquesta idea que vaig tenir anant al metro mai hagués tingut sentit… i sense ells l’Arnau i la Berta mai haguéssin cobrat vida. Als meus sis companys i a la Coral els hi dec que una simple conversa en un pont, entre un noi i una noia, hagi crescut i s’hagi anat perfeccionant poc a poc.

Però tot això no podia quedar en un paper… per això em vaig “tirar” al buit i vaig començar a buscar gent que volgués participar en el curtmetratge… no ha sigut feina fàcil… però molta gent m’ha ajudat… el Ramon, el Jorge, la Mireia, la Silvina, la Núria, el Joan… i els estic molt agraïda perquè he conegut molta gent, alguns han pogut participar, altres no… però la veritat és que confio que tenim un bon equip tècnic i artístic…  Tots ells col·laboren desinteressadament… el Jorge, el David, la Silvina, l’Andrea, el Joan, l’Àlex, la Laia, la Núria, la Mireia, l’Anna, una altra Anna, i encara una altra Anna, la Lorena i l’Eli… (a molts els coneixeu…) per mi són els millors perquè faran que “No et tiris, encara” sigui una realitat i fer aquest curtmetratge, ara mateix, és una de les coses que em fa més il·lusió en aquest món.

Demà, per fi, arriba el dia… nervis? Sí, però sobretot moooooltes ganes!

Us presentem a… Alexandra Palet, l’script

Foto1

Alexandra Palet Bert està graduada en Comunicació Audiovisual i té un màster de ficció de cinema y televisió.  Camina entre la direcció i la producció. Ha participat a Massa d’Or, Minoria Absoluta i Ikiru Films. Va ser operadora de càmera a ‘Cerrado hasta el lunes’ (curtmetratge guanyador a Millor Curtmetratge, Millor Director, Millor Edició, Millor So i Millor Actor Principal dels Premis Kino de la Universitat de Navarra,  i finalista al Festival de Cinema de Pamplona). Ha produït el curtmetratge ‘Mentiras Piadosas’ i el documental ‘Saltatio Rotae’, i ha dirigit ‘Hay que tener luces’. També ha estat editora de vídeos corporatius i fotògrafa d’esdeveniments.

“No et tiris encara” (#noettirisencara) l’he conegut des del començament, he vist l’evolució. És una història d’amor amb molt de potencial, molt actual i molt fresca; una barreja justa i perfecte d’humor i d’amor i potser, el més important, d’una manera molt senzilla i pròxima. Qui no ha viscut o no li agradaria fer-ho, un moment “de pel·lícula” amb algú especial, o en el que de manera increïble algú es creua en el nostre camí?

A més, l’esforç i la passió que li ha transmès la directora des del principi farà d’aquest projecte una obra molt enriquidora per als integrants de l’equip i per al món del cinema.

Alexandra Palet

Us presentem a… Silvina Kleinrok, ajudant de direcció de fotografia

silvi1

Silvina Kleinrok Mirochnik és llicenciada en Periodisme – va estudiar part de la seva carrera a Itàlia- i va ampliar els seus coneixements realitzant el màster d’Innovació i Qualitat televisiva a TV3.  Ha participat en l’equip tècnic i el guió del pilot de la sèrie “Sudoku” de TV3 responsabilitzant-se de la producció, i en diferents curtmetratges amateurs així com en peces d’obres de teatre i concerts musicals. La seva passió és viatjar i enregistrar les diferències socials, tant a nivell audiovisual com fotogràfic.

“No et tiris, encara”(#noettirisencara) és un guió fluït, fresc i dinàmic que enganxarà a l’espectador des dels primers segons. Vaig decidir participar en el projecte perquè em van semblar interessant els girs que trobem en un mateix espai, dintre d’una situació tensa enmig d’una conversa cuotidiana. M’agrada la professionalitat que es vol assolir, i vull ajudar a portar a terme una feina que considero ben feta.

Silvina Kleinrok

El tren està en marxa!

El tren fa dies que està en marxa… i cada vegada agafa més velocitat! Però el més important és que tot l’equip ja hi ha pujat! Hi ha un vagó ple d’idees per fer molta feina durant tot el recorregut i així arribar a la parada final preparats. N’hi ha un altre amb les ganes de treballar de tothom, perquè quan s’uneix l’esforç de tots el viatge passa millor. Després hi ha el vagó de la il·lusió, sens dubte el que està més ple… i també, perquè no dir-ho, n’hi un amb una mica de nervis, però els justos i necessaris per pendren’s aquest projecte amb seriositat i professionalitat.

Hem començat els assajos amb els actors i la veritat és la història ja té forma, i la Berta i l’Arnau ja són dos personatges de carn i ossos. També ens hem posat les piles amb l’equip tècnic! Ja hem visitat l’escenari on passarà tot i hem començat a plasmar en paper com ens imaginem la història en imatges.

Però encara queda molt per fer… de fet, ara bé la recta final i l’afrontem amb moltes ganes!

Estigueu atents que el tren s’acosta!!!

Us presentem a… David Cuní, director de fotografia

 

david

David Cuní Giralt és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, Grau Superior en Realització Audiovisual, Màster en Cinema Contemporani i Màster en Creació de Nous Formats Televisius de TV3. La seva passió pel món de la imatge en general i certa vocació periodística l’han portat a treballar en diferents àmbits de l’audiovisual, combinant la realitat i la ficció. Ha participat en l’equip tècnic del pilot de la sèrie “Sudoku” de TV3 i en diferents curtmetratges amateurs. Actualment forma part de l’estudi audiovisual Focuslab, que defensa el treball des de la creativitat, la cura per la imatge i protegint sempre la història. Així ha realitzat tot tipus de peces, des de films documentals per a diferents marques fins a històries de parelles, publicitat i curts de ficció. També treballa com a fotògraf freelance en projectes tant de fotografia de moda com de reportatge social y corporatiu.

Des del primer moment en que la Marta em va explicar l’argument de “No et tiris, encara” (#noettirisencara) vaig creure que la seva premissa de partida comptava amb un gran potencial. És una història molt senzilla i que explota un lloc comú de moltíssimes altres pel·lícules (el “boy meets girl”), tanmateix, el joc alternatiu que s’estableix entre els dos personatges i la força dels diàlegs li atorguen al film un sentit únic que mantindrà l’espectador enganxat fins a la resolució de la història.  La teatralitat del guió i l’escenari on tot succeeix, que pren un protagonisme cabdal en el desenvolupament de l’acció, són també elements molt ben ideats per l’autora i sens dubte, part del seu futur èxit. Espero poder aportar tot el meu bagatge audiovisual i dotar a la imatge del curt d’un estil i personalitat d’acord amb la història de la Berta, l’Arnau i el seu pont, i que estigui sempre a favor de la narració.

David Cuní

Us presentem a… Andrea Ros, la Berta

berta

L’Andrea Ros és una actriu catalana nascuda a Terrassa que va començar la seva formació als sis anys a la companyia de teatre amateur de la seva ciutat, dirigida per Montse Sala. A Barcelona va estudiar a l’estudi Nancy Tuñón i al traslladar-se a Madrid, amb la Lorena Garcia formant part de la mostra-muntatge Playing Wilder de Thorthon Wilder. També ha fet seminaris amb Roberto Cerdá i estudis de veu amb John Wild i Anna Lann.

En teatre ha participat recentment a l’obra L’Onada, dirigida per Marc Montserrat Drukker i La Llamada de Javier Ambrossi i Javier Calvo, que es representa al Teatro Lara de Madrid. Va treballar en publicitat com a model i als 10 anys va començar la seva aventura a la televisió a la sèrie El cor de la ciutat i Mar de Fons. A nivell estatal ha participat en sèries com El Internado, Los Hombres de Paco, Aída o BuenAgente.

La seva primera incursió al món del cinema va ser de la mà de Manuel Huerga, amb la pel·lícula Salvador. Posteriorment va participar a REC2 de Paco Plaza i Jaume Balagueró, El Diario de Carlota de Jose Manuel Carrasco i Tengo ganas de Ti de Fernando Gonzalez Molina. Aquest any estrena les pel·lícules Tasting Menu dirigida per Roger Gual i Al final todos mueren de Javier Botet, Javier Fesser, David Galán Galindo, Roberto Pérez Toledo i Pablo Vara.

Sempre he pensat o he volgut pensar que en qualsevol lloc del món podem tenir alguna ànima bessona esperant-nos. Quan vaig llegir aquest text em vaig enamorar de la idea de que quan estem perduts, quan pensem que no ens queda res, sempre pot apareixer algú per donar-nos un motiu per seguir. Em vaig enamorar de la valentia de la Marta al escriure aquest text i vaig tenir clar que volia explicar aquesta història d’esperança.

Andrea Ros