Tenim un premi!

Tenim un premi! Ai un no… dos! Hem guanyat el Premi del Públic i el Premi al millor curt en Català del Riurau Film Festival! Encara a hores d’ara no m’ho crec…

Quan va començar aquesta aventura no sabia si seria capaç d’acabar el curt, si una vegada l’acabés m’atreviria a enviar-lo a festivals, si algun d’aquests festivals el seleccionaria i si arribaríem a guanyar algun premi. I sí! Sí a tot! Ho hem aconseguit!

Estic enormament agraïda a l’organització del Riurau Film Festival per haver-nos donat l’oportunitat de mostrar el curt, al jurat per haver-nos concedit el premi i al públic per haver-nos votat. És molt emocionant que reconeguin la feina així! Ara l’esforç comença a tenir recompensa i trobo el sentit als moments que em desesperava, que plorava i que pensava que tota la feinada no serviria de res. Van ser pocs moments, però una mica crítics i ara, per sort, visc el sentiment oposat.

Gràcies!!!

El viatge continua!

Diuen que la feina, l’esforç i la constància tenen recompensa… diuen que algun dia reculls els fruits del que has sembrat… i ara és hora de donar bones notícies!

He mirat la data de l’últim post i és del 20 de desembre, un dia després de l’estrena. Des de llavors no he publicat res més i tot i que no va ser un comiat oficial, perquè mai se sap, pensava que no tornaria a escriure per aquí. Pensava que no caldria, que ja tancava aquesta etapa, però no. Una de les coses que vaig dir és que era el moment que el curt caminés sol. Però és difícil deixar-lo anar de la mà perquè són moltes hores, moltes il·lusions i molta dedicació i encara que és veritat que ja no em poso a davant i l’arrossego cap als llocs encara cal estar al seu darrera i donar-li empentes cap endavant.

PROMOFEST és la distribuïdora que s’està encarregant d’enviar-lo a festivals i ja ens han seleccionat per anar al Festival de Cine de Astorga, al Festival de Cine Solidario de Guadalajara, a Directed by Women Madrid i al Riurau Film Festival. És molt difícil que et seleccionin a festivals, perquè hi ha molts curtmetratges i molt bons. Estic contenta i molt agraïda, però el que més il·lusió em fa és que representa un reconeixament a tot l’equip de “No et tiris, encara”.

El tren va a tota màquina!