Estem preparats!

D’aquí exactament… 9 hores…. estarem fent el primer plano de “No et tiris, encara”! Sembla mentida que ja hagi arribat el moment… per fi!

Aquest projecte es va començar a gestar, més o menys, al novembre. Realment no sé d’on va venir la inspiració… Portava dies i dies pensant temes, personatges, conflictes… idees per escriure un curtmetratge, i m’estava desesperant perquè cap història m’acabava de convèncer… Recordo que sortia de classe i corria dins de l’estació de Plaça Catalunya per agafar el metro quan vaig pensar: “i si….” i aquest i si es va convertir en “No et tiris, encara”.

Des de llavors, com s’acostuma a dir, ha plogut molt… molts tallers de guió amb els companys del màster i la nostra tutora, la Coral Cruz que m’ha ajudat a desenvolupar una bona història. Sense tots ells, les seves opinions, comentaris…  aquesta idea que vaig tenir anant al metro mai hagués tingut sentit… i sense ells l’Arnau i la Berta mai haguéssin cobrat vida. Als meus sis companys i a la Coral els hi dec que una simple conversa en un pont, entre un noi i una noia, hagi crescut i s’hagi anat perfeccionant poc a poc.

Però tot això no podia quedar en un paper… per això em vaig “tirar” al buit i vaig començar a buscar gent que volgués participar en el curtmetratge… no ha sigut feina fàcil… però molta gent m’ha ajudat… el Ramon, el Jorge, la Mireia, la Silvina, la Núria, el Joan… i els estic molt agraïda perquè he conegut molta gent, alguns han pogut participar, altres no… però la veritat és que confio que tenim un bon equip tècnic i artístic…  Tots ells col·laboren desinteressadament… el Jorge, el David, la Silvina, l’Andrea, el Joan, l’Àlex, la Laia, la Núria, la Mireia, l’Anna, una altra Anna, i encara una altra Anna, la Lorena i l’Eli… (a molts els coneixeu…) per mi són els millors perquè faran que “No et tiris, encara” sigui una realitat i fer aquest curtmetratge, ara mateix, és una de les coses que em fa més il·lusió en aquest món.

Demà, per fi, arriba el dia… nervis? Sí, però sobretot moooooltes ganes!

Les 18:40. Un pont. L’Arnau. La Berta. Un curtmetratge.

Una hora límit, un espai concret i un noi i una noia que es troben.  Aquest és el punt de partida del curtmetratge  “No et tiris, encara”, una comèdia dramàtica entre dos personatges que no es coneixen, que són molt diferents, però que viuran junts els 20 minuts més intensos de la seva vida.

Els protagonistes són l’Arnau i la Berta. Ell, un noi de Pedralbes molt eficient i responsable. Ella, una noia de la Barceloneta amb ganes de viure experiències.  És un joc entre dos móns que es creuen per casualitat en un moment extrem, quan ell es vol tirar d’un pont. La Berta va a un càsting però… què farà? Es quedarà amb ell? Passarà de llarg? L’intentarà convèncer perquè no es tiri? Ho aconseguirà?

Aquesta història surt d’un guió que forma part del projecte final del Màster de Ficció en Cinema i Televisió de la Universitat Blanquerna, però que es materialitzarà aquest estiu. L’Arnau i la Berta es convertiran en dues persones de carn i ossos per viure una història que no us podeu perdre.  Per això ens agradaria que seguíssiu el procés de creació d’aquest curtmetratge, perquè ens fa il·lusió compartir-ho i, siguem sincers, perquè serà una mena de teràpia per fer front a un mes i mig molt intens!

Esperem veure-us per aquí sovint!

Gràcies!