Us presentem a… Anna Rodriguez, l’editora

L’Anna Rodriguez està graduada en Comunicació Audiovisual, Sociologia i té un màster de ficció de cinema i televisió.  Nedant entre la publicitat i televisió, l’Anna ha desenvolupat la seva trajectoria en estudis d’edició (POTATO S.L.), productores (CPWORKS) i a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3). 

Poder treballar amb la Marta en el seu debut en la ficció és un plaer. El seu projecte de curtmetratge és sens dubte una magnífica peça que mostra la seva sensibilitat pel món que la rodeja i l’energia davant qualsevol circumstància. D’inici a fi, aquest procés creix i cala dins la pell doncs No et tiris, encara (#noettirisencara), és capaç d’emocionar, fer riure i reflexionar. Ingredients per a un cocktel que no et deixa indiferent.

Anna Rodriguez

Us presentem a… Alexandra Palet, l’script

Alexandra Palet Bert està graduada en Comunicació Audiovisual i té un màster de ficció de cinema y televisió.  Camina entre la direcció i la producció. Ha participat a Massa d’Or, Minoria Absoluta i Ikiru Films. Va ser operadora de càmera a ‘Cerrado hasta el lunes’ (curtmetratge guanyador a Millor Curtmetratge, Millor Director, Millor Edició, Millor So i Millor Actor Principal dels Premis Kino de la Universitat de Navarra,  i finalista al Festival de Cinema de Pamplona). Ha produït el curtmetratge ‘Mentiras Piadosas’ i el documental ‘Saltatio Rotae’, i ha dirigit ‘Hay que tener luces’. També ha estat editora de vídeos corporatius i fotògrafa d’esdeveniments.

“No et tiris encara” (#noettirisencara) l’he conegut des del començament, he vist l’evolució. És una història d’amor amb molt de potencial, molt actual i molt fresca; una barreja justa i perfecte d’humor i d’amor i potser, el més important, d’una manera molt senzilla i pròxima. Qui no ha viscut o no li agradaria fer-ho, un moment “de pel·lícula” amb algú especial, o en el que de manera increïble algú es creua en el nostre camí?

A més, l’esforç i la passió que li ha transmès la directora des del principi farà d’aquest projecte una obra molt enriquidora per als integrants de l’equip i per al món del cinema.

Alexandra Palet

Us presentem a… Silvina Kleinrok, ajudant de direcció de fotografia

Silvina Kleinrok Mirochnik és llicenciada en Periodisme – va estudiar part de la seva carrera a Itàlia- i va ampliar els seus coneixements realitzant el màster d’Innovació i Qualitat televisiva a TV3.  Ha participat en l’equip tècnic i el guió del pilot de la sèrie “Sudoku” de TV3 responsabilitzant-se de la producció, i en diferents curtmetratges amateurs així com en peces d’obres de teatre i concerts musicals. La seva passió és viatjar i enregistrar les diferències socials, tant a nivell audiovisual com fotogràfic.

“No et tiris, encara”(#noettirisencara) és un guió fluït, fresc i dinàmic que enganxarà a l’espectador des dels primers segons. Vaig decidir participar en el projecte perquè em van semblar interessant els girs que trobem en un mateix espai, dintre d’una situació tensa enmig d’una conversa cuotidiana. M’agrada la professionalitat que es vol assolir, i vull ajudar a portar a terme una feina que considero ben feta.

Silvina Kleinrok

Us presentem a… David Cuní, director de fotografia

 

David Cuní Giralt és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, Grau Superior en Realització Audiovisual, Màster en Cinema Contemporani i Màster en Creació de Nous Formats Televisius de TV3. La seva passió pel món de la imatge en general i certa vocació periodística l’han portat a treballar en diferents àmbits de l’audiovisual, combinant la realitat i la ficció. Ha participat en l’equip tècnic del pilot de la sèrie “Sudoku” de TV3 i en diferents curtmetratges amateurs. Actualment forma part de l’estudi audiovisual Focuslab, que defensa el treball des de la creativitat, la cura per la imatge i protegint sempre la història. Així ha realitzat tot tipus de peces, des de films documentals per a diferents marques fins a històries de parelles, publicitat i curts de ficció. També treballa com a fotògraf freelance en projectes tant de fotografia de moda com de reportatge social y corporatiu.

Des del primer moment en que la Marta em va explicar l’argument de “No et tiris, encara” (#noettirisencara) vaig creure que la seva premissa de partida comptava amb un gran potencial. És una història molt senzilla i que explota un lloc comú de moltíssimes altres pel·lícules (el “boy meets girl”), tanmateix, el joc alternatiu que s’estableix entre els dos personatges i la força dels diàlegs li atorguen al film un sentit únic que mantindrà l’espectador enganxat fins a la resolució de la història.  La teatralitat del guió i l’escenari on tot succeeix, que pren un protagonisme cabdal en el desenvolupament de l’acció, són també elements molt ben ideats per l’autora i sens dubte, part del seu futur èxit. Espero poder aportar tot el meu bagatge audiovisual i dotar a la imatge del curt d’un estil i personalitat d’acord amb la història de la Berta, l’Arnau i el seu pont, i que estigui sempre a favor de la narració.

David Cuní

Us presentem a… Andrea Ros, la Berta

L’Andrea Ros és una actriu catalana nascuda a Terrassa que va començar la seva formació als sis anys a la companyia de teatre amateur de la seva ciutat, dirigida per Montse Sala. A Barcelona va estudiar a l’estudi Nancy Tuñón i al traslladar-se a Madrid, amb la Lorena Garcia formant part de la mostra-muntatge Playing Wilder de Thorthon Wilder. També ha fet seminaris amb Roberto Cerdá i estudis de veu amb John Wild i Anna Lann.

En teatre ha participat recentment a l’obra L’Onada, dirigida per Marc Montserrat Drukker i La Llamada de Javier Ambrossi i Javier Calvo, que es representa al Teatro Lara de Madrid. Va treballar en publicitat com a model i als 10 anys va començar la seva aventura a la televisió a la sèrie El cor de la ciutat i Mar de Fons. A nivell estatal ha participat en sèries com El Internado, Los Hombres de Paco, Aída o BuenAgente.

La seva primera incursió al món del cinema va ser de la mà de Manuel Huerga, amb la pel·lícula Salvador. Posteriorment va participar a REC2 de Paco Plaza i Jaume Balagueró, El Diario de Carlota de Jose Manuel Carrasco i Tengo ganas de Ti de Fernando Gonzalez Molina. Aquest any estrena les pel·lícules Tasting Menu dirigida per Roger Gual i Al final todos mueren de Javier Botet, Javier Fesser, David Galán Galindo, Roberto Pérez Toledo i Pablo Vara.

Sempre he pensat o he volgut pensar que en qualsevol lloc del món podem tenir alguna ànima bessona esperant-nos. Quan vaig llegir aquest text em vaig enamorar de la idea de que quan estem perduts, quan pensem que no ens queda res, sempre pot apareixer algú per donar-nos un motiu per seguir. Em vaig enamorar de la valentia de la Marta al escriure aquest text i vaig tenir clar que volia explicar aquesta història d’esperança.

Andrea Ros

Us presentem a… Joan Sureda, l’Arnau

Graduat a l’Estudi d’actors Nancy Tuñón i Jordi Oliver, paral·lelament s’ha format amb Andrés Lima,  Julio Manrique, Neil Labute, Agustí Villaronga, Esteve Rovira, Pere Farran (commedia dell’arte), Elisabeth Castro (cant modern) i Montserrat Prats (dansa per a actors). Ha treballat en el laboratori de creació Havanera: Argelès-sur-mer, amb Àlex Rigola (Temporada Alta, 2011) i al workshop Companyia K amb Lluís Pasqual (Teatre Lliure).

En teatre l’hem pogut veure amb la companyia Apunta Teatre a Salvem les balenes… i el meu matrimoni què? (Versus Teatre, 2010), Dòria (Sala Muntaner, 2011) i Tu digues que l’estimes (Teatre Gaudí, 2012). Els seus últims treballs són el muntatge LaSal d’Eva Hibernia dirigit per Cristina Lügstenmann (Fabra i Coats), DesigJam dirigit per Neil Labute (LaSeca Espai Brossa) i L’Onada d’Ignacio García-May dirigit per Marc Montserrat al Teatre Lliure de Gràcia. En el camp audiovisual ha participat en curtmetratges com Juegos de Corbata, Megalomania o Mucho Odio i a la sèrie de televisió La Riera (TVC), interpretant el personatge Eduard Romera.

De vegades a la vida les oportunitats t’arriben de la manera més casual, i és l’atzar qui juga les seves cartes per decidir on acabaràs. I és així com he arribat a aquest projecte tan bonic que tenim entre mans, com si un creuament de vies m’hagués portat a coincidir amb una molt bona amiga d’una molt bona amiga meva. Vaig dir que diria que havia acceptat a fer d’Arnau obligat per ella, però no ho diré perquè aquestes coses fan lleig dites en públic. Tampoc diré que al meu torn jo vaig obligar a una altra molt bona amiga meva a fer de Berta. Tampoc diré que no tinc absolutament res en comú amb l’Arnau (això sí que seria una gran mentida). Diré, en canvi, que quan un guió com aquest t’arriba a les mans no pots dir que no. Em va sacsejar i em va captivar des del primer moment que el vaig llegir. Com es pot fer una comèdia des d’un personatge que està a punt de llançar-se a la via del tren? Doncs es pot, i quan veieu el resultat entendreu la il·lusió que tenim per aquest projecte tot els qui ens hi hem implicat. Atents, que el tren és a punt de passar!

Joan Sureda

Us presentem a… Jorge Trujillo, ajudant de direcció

Jorge Trujillo Gil està graduat en Comunicació Audiovisual i té un màster de ficció de cinema i televisió. Es mou entre la realitat i la ficció, del documental a la ficció. Ha estat al programa ‘Singulars’ (TV3), en l’apartat de producció de la pel·lícula ‘Amor col·lateral’ de Jordi Roigé i ha participat en diferents projectes audiovisuals com ‘La gota’ (Guanyadora a Sitges en Noves Autories en 2011). Actualment treballa a l’equip d’un documental sobre dones immigrants. A més, ha estat càmera i editor de vídeos promocionals, corporatius i esdeveniments. També col·labora com a fotògraf per a diferents esdeveniments de Barcelona.

“No et tiris, encara” (#noettirisencara) és un projecte que he pogut veure néixer i com ha començat a créixer. La idea que sempre ens atrapa de la complexitat de l’amor i la frescor que transmet el guió m’han animat a participar en una història tan divertida com romàntica. Sense arribar als tòpics i ñoñerías, aquest projecte et llança a un món de somni molt realista. Això últim va ser el que em va fer entrar en l’equip, ja que m’agrada la idea de treballar d’una manera senzilla però, no per això menys eficaç. Tots, en algun moment, volem recrear aquest moment perfecte en què vam conèixer algú i ens agradaria recrear-ho encara que sigui en ficció. Això és #noettirisencara i espero poder estar a l’alçada dels seus magnífics diàlegs i compartir amb la Berta i l’Arnau una aventura que comença en un pont. A la novell directora, gràcies per la confiança i espero ser el bon ajudant que es mereix ella i el seu projecte.

Jorge Trujillo