El viatge continua!

Diuen que la feina, l’esforç i la constància tenen recompensa… diuen que algun dia reculls els fruits del que has sembrat… i ara és hora de donar bones notícies!

He mirat la data de l’últim post i és del 20 de desembre, un dia després de l’estrena. Des de llavors no he publicat res més i tot i que no va ser un comiat oficial, perquè mai se sap, pensava que no tornaria a escriure per aquí. Pensava que no caldria, que ja tancava aquesta etapa, però no. Una de les coses que vaig dir és que era el moment que el curt caminés sol. Però és difícil deixar-lo anar de la mà perquè són moltes hores, moltes il·lusions i molta dedicació i encara que és veritat que ja no em poso a davant i l’arrossego cap als llocs encara cal estar al seu darrera i donar-li empentes cap endavant.

PROMOFEST és la distribuïdora que s’està encarregant d’enviar-lo a festivals i ja ens han seleccionat per anar al Festival de Cine de Astorga, al Festival de Cine Solidario de Guadalajara, a Directed by Women Madrid i al Riurau Film Festival. És molt difícil que et seleccionin a festivals, perquè hi ha molts curtmetratges i molt bons. Estic contenta i molt agraïda, però el que més il·lusió em fa és que representa un reconeixament a tot l’equip de “No et tiris, encara”.

El tren va a tota màquina!

Estrenem “No et tiris, encara”

Semblava que mai arribaria aquest moment… però el tren sempre ha estat en marxa! Després de (massa) mesos d’espera… estrenem “No et tiris, encara”!! I tenim moltes ganes de compartir-ho amb tots els que ens heu acompanyat durant el viatge!

Aquest projecte es va començar a gestar fa un any i mig aproximadament i arribar fins aquí ha estat una carrera d’obstacles. Tot i això, és un camí que us puc assegurar que hem fet amb moltíssimia IL·LUSIÓ i amb molt ESFORÇ.

Ara ha arribat el moment d’ensenyar-vos què hem estat fent tant de temps… per això us convidem a tots el DIVENDRES 19 DE DESEMBRE AL BAR MAUMAU (c/d’en Fontrodona 35, Poble-sec) A LES 21:30!

GRÀCIES PER LA PACIÈNCIA I NO FALTEU!

 

Silenci… estem rodant!

Dilluns vam acabar el rodatge de “No et tiris, encara”! Voleu saber com va anar?

Dissabte va ser el primer dia… i el més dur. Ens vam aixecar ben d’hora, ben d’hora i a les 7:30 ja estàvem al pont de Sant Feliu agafant foreces per començar. Érem 11 persones entre tots. Vam preparar el set de rodatge, vam preparar el material per rodar i vam començar a fer proves. Mentrestant la maquilladora s’ocupava dels actors perquè estiguéssin a punt. Vam superar alguns imprevistos i vam començar amb una mica de retard… però una vegada va sonar la claqueta per primera vegada ja no vam parar. Va ser molt intens… eren planos llargs i el sol apretava amb intensitat, però això no va impedir realizar un treball de qualitat per part de tot l’equip. Una mica més tard de les 14:00 vam anar a dinar… necessitàvem energia… i a la tarda…. tornem-hi!

Dilluns va ser un dia similar, però més tranquil… Ens hi vam posar a la mateixa hora i vam tornar a preparar-ho tot. Feia calor… però es notava que ja teníem l’experiència del primer dia i tot va ser més ràpid. Amb un matí vam enllestir la feina!

Encara queda molt per fer… aviat us presentarem la muntadora que s’enfrontarà a tot el que vam gravar! De moment, marxem de vacances… però al setembre tornem per seguir-vos informant de tots els progressos del curt!

Però no puc marxar sense donar les gràcies… GRÀCIES als actors, l’Andrea i el Joan, per dedicar dues setmanes a assajar, per ser tan professionals i per aguantar tan estoïcament la calor. GRÀCIES a l’ajudant de direcció, el Jorge, per organitzar tots els documents, assegurar-se que tothom sabia on havia d’anar i què havia de fer i per agilitzar el rodatge. GRÀCIES, al director de fotografia i a l’ajudant de direcció de fotografia, el David i la Silvina, per totes les reunions prèvies al rodatge, per aportar material, idees i paciència. GRÀCIES a la sonidista, la Mireia, per no cansar-se en cap moment d’guantar la perxa, per ocupar-se d’aquesta àrea amb tantes ganes i per ser tan decidida i professional. GRÀCIES  a l’script, l’Alexandra, per estar atenta a tots els detalls, per estar pendent de tot i assegurar-se que no hi havia errors. GRÀCIES a la maquilladora, la Lorena, per unir-se a l’últim moment, per posar tantes facilitats i per deixar a l’Arnau i la Berta guapíssims. GRÀCIES  a l’ajudant de producció, l’Anna, per transmetre tan bon rotllo, per estar sempre disposada a fer el que calgués i per facilitar tant la feina. GRÀCIES, a la càmera del making off, l’Anna, per ajudar-nos a tenir un record del rodatge, per estar pendent de tot el que feia falta i per donar un cop de mà en tot moment. I GRÀCIES a tots vosaltres per seguir-nos aquests dies, per enviar comentaris de suport, per il·lusionar-vos amb nosaltres….

GRÀCIES!!!

Ens retrobem al setembre! 🙂

Estem preparats!

D’aquí exactament… 9 hores…. estarem fent el primer plano de “No et tiris, encara”! Sembla mentida que ja hagi arribat el moment… per fi!

Aquest projecte es va començar a gestar, més o menys, al novembre. Realment no sé d’on va venir la inspiració… Portava dies i dies pensant temes, personatges, conflictes… idees per escriure un curtmetratge, i m’estava desesperant perquè cap història m’acabava de convèncer… Recordo que sortia de classe i corria dins de l’estació de Plaça Catalunya per agafar el metro quan vaig pensar: “i si….” i aquest i si es va convertir en “No et tiris, encara”.

Des de llavors, com s’acostuma a dir, ha plogut molt… molts tallers de guió amb els companys del màster i la nostra tutora, la Coral Cruz que m’ha ajudat a desenvolupar una bona història. Sense tots ells, les seves opinions, comentaris…  aquesta idea que vaig tenir anant al metro mai hagués tingut sentit… i sense ells l’Arnau i la Berta mai haguéssin cobrat vida. Als meus sis companys i a la Coral els hi dec que una simple conversa en un pont, entre un noi i una noia, hagi crescut i s’hagi anat perfeccionant poc a poc.

Però tot això no podia quedar en un paper… per això em vaig “tirar” al buit i vaig començar a buscar gent que volgués participar en el curtmetratge… no ha sigut feina fàcil… però molta gent m’ha ajudat… el Ramon, el Jorge, la Mireia, la Silvina, la Núria, el Joan… i els estic molt agraïda perquè he conegut molta gent, alguns han pogut participar, altres no… però la veritat és que confio que tenim un bon equip tècnic i artístic…  Tots ells col·laboren desinteressadament… el Jorge, el David, la Silvina, l’Andrea, el Joan, l’Àlex, la Laia, la Núria, la Mireia, l’Anna, una altra Anna, i encara una altra Anna, la Lorena i l’Eli… (a molts els coneixeu…) per mi són els millors perquè faran que “No et tiris, encara” sigui una realitat i fer aquest curtmetratge, ara mateix, és una de les coses que em fa més il·lusió en aquest món.

Demà, per fi, arriba el dia… nervis? Sí, però sobretot moooooltes ganes!

El tren està en marxa!

El tren fa dies que està en marxa… i cada vegada agafa més velocitat! Però el més important és que tot l’equip ja hi ha pujat! Hi ha un vagó ple d’idees per fer molta feina durant tot el recorregut i així arribar a la parada final preparats. N’hi ha un altre amb les ganes de treballar de tothom, perquè quan s’uneix l’esforç de tots el viatge passa millor. Després hi ha el vagó de la il·lusió, sens dubte el que està més ple… i també, perquè no dir-ho, n’hi un amb una mica de nervis, però els justos i necessaris per pendren’s aquest projecte amb seriositat i professionalitat.

Hem començat els assajos amb els actors i la veritat és la història ja té forma, i la Berta i l’Arnau ja són dos personatges de carn i ossos. També ens hem posat les piles amb l’equip tècnic! Ja hem visitat l’escenari on passarà tot i hem començat a plasmar en paper com ens imaginem la història en imatges.

Però encara queda molt per fer… de fet, ara bé la recta final i l’afrontem amb moltes ganes!

Estigueu atents que el tren s’acosta!!!

Us presentem a… Andrea Ros, la Berta

L’Andrea Ros és una actriu catalana nascuda a Terrassa que va començar la seva formació als sis anys a la companyia de teatre amateur de la seva ciutat, dirigida per Montse Sala. A Barcelona va estudiar a l’estudi Nancy Tuñón i al traslladar-se a Madrid, amb la Lorena Garcia formant part de la mostra-muntatge Playing Wilder de Thorthon Wilder. També ha fet seminaris amb Roberto Cerdá i estudis de veu amb John Wild i Anna Lann.

En teatre ha participat recentment a l’obra L’Onada, dirigida per Marc Montserrat Drukker i La Llamada de Javier Ambrossi i Javier Calvo, que es representa al Teatro Lara de Madrid. Va treballar en publicitat com a model i als 10 anys va començar la seva aventura a la televisió a la sèrie El cor de la ciutat i Mar de Fons. A nivell estatal ha participat en sèries com El Internado, Los Hombres de Paco, Aída o BuenAgente.

La seva primera incursió al món del cinema va ser de la mà de Manuel Huerga, amb la pel·lícula Salvador. Posteriorment va participar a REC2 de Paco Plaza i Jaume Balagueró, El Diario de Carlota de Jose Manuel Carrasco i Tengo ganas de Ti de Fernando Gonzalez Molina. Aquest any estrena les pel·lícules Tasting Menu dirigida per Roger Gual i Al final todos mueren de Javier Botet, Javier Fesser, David Galán Galindo, Roberto Pérez Toledo i Pablo Vara.

Sempre he pensat o he volgut pensar que en qualsevol lloc del món podem tenir alguna ànima bessona esperant-nos. Quan vaig llegir aquest text em vaig enamorar de la idea de que quan estem perduts, quan pensem que no ens queda res, sempre pot apareixer algú per donar-nos un motiu per seguir. Em vaig enamorar de la valentia de la Marta al escriure aquest text i vaig tenir clar que volia explicar aquesta història d’esperança.

Andrea Ros

Les 18:40. Un pont. L’Arnau. La Berta. Un curtmetratge.

Una hora límit, un espai concret i un noi i una noia que es troben.  Aquest és el punt de partida del curtmetratge  “No et tiris, encara”, una comèdia dramàtica entre dos personatges que no es coneixen, que són molt diferents, però que viuran junts els 20 minuts més intensos de la seva vida.

Els protagonistes són l’Arnau i la Berta. Ell, un noi de Pedralbes molt eficient i responsable. Ella, una noia de la Barceloneta amb ganes de viure experiències.  És un joc entre dos móns que es creuen per casualitat en un moment extrem, quan ell es vol tirar d’un pont. La Berta va a un càsting però… què farà? Es quedarà amb ell? Passarà de llarg? L’intentarà convèncer perquè no es tiri? Ho aconseguirà?

Aquesta història surt d’un guió que forma part del projecte final del Màster de Ficció en Cinema i Televisió de la Universitat Blanquerna, però que es materialitzarà aquest estiu. L’Arnau i la Berta es convertiran en dues persones de carn i ossos per viure una història que no us podeu perdre.  Per això ens agradaria que seguíssiu el procés de creació d’aquest curtmetratge, perquè ens fa il·lusió compartir-ho i, siguem sincers, perquè serà una mena de teràpia per fer front a un mes i mig molt intens!

Esperem veure-us per aquí sovint!

Gràcies!