Eskerrik asko!

Ens fa molta il·lusió explicar-vos que sumem dos premis més! I a més, són molt especials… El 21 de noviembre vam anar fins a Pasaia, a 5km de Donostia, a recollir el Premi del Públic del Festival Ikuska. I el 5 de desembre vam anar fins a Gasteiz a recollir el Premi Unilabur, que també atorga el públic, del Festival Cortada.

Estem molt contents de rebre els dos premis. Primer, perquè és el reconeixement a l’esforç i dedicació de tot l’equip, però sobretot perquè ens ha votat la gent i al final, el més important és que el curt agradi al públic.

Vam fer el curt sense cobrar, sense recursos i sense diners, però amb molta il·lusió i el nostre únic objectiu era aconseguir arribar a la gent. Per això ens posem tan contents quan estem seleccionats a un festival, perquè això permet que “No et tiris, encara” es projecti per tot Espanya i si a sobre guanyem… us ho podeu imaginar!

Estem molt agraïts al Festival Ikuska i al Festival Cortada per l’oportunitat que ens han donat i per convidar-nos a l’entrega de premis. A més, ens han tractat molt bé i ens hem sentit com a casa. Han estat dues experiències espectaculars. I sobretot, estem molt agraïts a tota la gent que ha gaudit amb “No et tiris, encara” i ens ho ha fet saber amb els seus vots. Hi havia curts boníssims i molt professionals i és un honor estar entre els guanyadors. Per nosatres és una injecció d’energia, motivació i il·lusió per seguir treballant. I creieu-me que la necessitava…

Eskerrik asko!

 

Fins a la propera parada!

Per mi ahir va ser un dia molt emocionant! Acabar “No et tiris, encara” ha estat un procés molt llarg (massa) i com en tot hi ha moments de desesperació, de nervis, de petites decepcions i, sobretot, de molta il·lusió, esforç, ganes, aprenentatge i moltes alegries!

De tot això m’emporto haver treballat amb un equip excepcional, que m’ha ajudat sempre, m’ha animat i del qual he après moltes coses i també m’emporto saber que hi ha molta gent al meu voltant que m’ha donat molt suport, m’ha ajudat i que ha viscut això gairebé tan intensament com jo!

Ja us deixo tranquils, però això no és el final de l’etapa perquè ara queda que el curt camini sol! Ara toca buscar festivals per projectar-lo! Si tenim bones notícies us les farem saber! GRÀCIES a tots els que vau poder venir i als que ho vau intentar!! I GRÀCIES a l’equip de “No et tiris, encara” per judar-me a fer realitat el meu petit somni! Als actors Joan Sureda i Andrea Ros, a l’ajudant de direcció Jorge Trujillo, al director de fotografia David Cuní, a l’ajudant de direcció de fotografia Silvina Kleinrok, a la script Alejandra Palet, a la sonidista en directe Mireia Graell, a la maquilladora Lorena Carmona, a les ajudants de producció Anna Puig i Anna Feliu, a la muntadora Anna Rodríguez, al dissenyador de so Ruben Ortego i al grup 9SON!

Fins a la propera parada!
Marta.

Estem preparats!

D’aquí exactament… 9 hores…. estarem fent el primer plano de “No et tiris, encara”! Sembla mentida que ja hagi arribat el moment… per fi!

Aquest projecte es va començar a gestar, més o menys, al novembre. Realment no sé d’on va venir la inspiració… Portava dies i dies pensant temes, personatges, conflictes… idees per escriure un curtmetratge, i m’estava desesperant perquè cap història m’acabava de convèncer… Recordo que sortia de classe i corria dins de l’estació de Plaça Catalunya per agafar el metro quan vaig pensar: “i si….” i aquest i si es va convertir en “No et tiris, encara”.

Des de llavors, com s’acostuma a dir, ha plogut molt… molts tallers de guió amb els companys del màster i la nostra tutora, la Coral Cruz que m’ha ajudat a desenvolupar una bona història. Sense tots ells, les seves opinions, comentaris…  aquesta idea que vaig tenir anant al metro mai hagués tingut sentit… i sense ells l’Arnau i la Berta mai haguéssin cobrat vida. Als meus sis companys i a la Coral els hi dec que una simple conversa en un pont, entre un noi i una noia, hagi crescut i s’hagi anat perfeccionant poc a poc.

Però tot això no podia quedar en un paper… per això em vaig “tirar” al buit i vaig començar a buscar gent que volgués participar en el curtmetratge… no ha sigut feina fàcil… però molta gent m’ha ajudat… el Ramon, el Jorge, la Mireia, la Silvina, la Núria, el Joan… i els estic molt agraïda perquè he conegut molta gent, alguns han pogut participar, altres no… però la veritat és que confio que tenim un bon equip tècnic i artístic…  Tots ells col·laboren desinteressadament… el Jorge, el David, la Silvina, l’Andrea, el Joan, l’Àlex, la Laia, la Núria, la Mireia, l’Anna, una altra Anna, i encara una altra Anna, la Lorena i l’Eli… (a molts els coneixeu…) per mi són els millors perquè faran que “No et tiris, encara” sigui una realitat i fer aquest curtmetratge, ara mateix, és una de les coses que em fa més il·lusió en aquest món.

Demà, per fi, arriba el dia… nervis? Sí, però sobretot moooooltes ganes!

El tren està en marxa!

El tren fa dies que està en marxa… i cada vegada agafa més velocitat! Però el més important és que tot l’equip ja hi ha pujat! Hi ha un vagó ple d’idees per fer molta feina durant tot el recorregut i així arribar a la parada final preparats. N’hi ha un altre amb les ganes de treballar de tothom, perquè quan s’uneix l’esforç de tots el viatge passa millor. Després hi ha el vagó de la il·lusió, sens dubte el que està més ple… i també, perquè no dir-ho, n’hi un amb una mica de nervis, però els justos i necessaris per pendren’s aquest projecte amb seriositat i professionalitat.

Hem començat els assajos amb els actors i la veritat és la història ja té forma, i la Berta i l’Arnau ja són dos personatges de carn i ossos. També ens hem posat les piles amb l’equip tècnic! Ja hem visitat l’escenari on passarà tot i hem començat a plasmar en paper com ens imaginem la història en imatges.

Però encara queda molt per fer… de fet, ara bé la recta final i l’afrontem amb moltes ganes!

Estigueu atents que el tren s’acosta!!!

Us presentem a… Andrea Ros, la Berta

L’Andrea Ros és una actriu catalana nascuda a Terrassa que va començar la seva formació als sis anys a la companyia de teatre amateur de la seva ciutat, dirigida per Montse Sala. A Barcelona va estudiar a l’estudi Nancy Tuñón i al traslladar-se a Madrid, amb la Lorena Garcia formant part de la mostra-muntatge Playing Wilder de Thorthon Wilder. També ha fet seminaris amb Roberto Cerdá i estudis de veu amb John Wild i Anna Lann.

En teatre ha participat recentment a l’obra L’Onada, dirigida per Marc Montserrat Drukker i La Llamada de Javier Ambrossi i Javier Calvo, que es representa al Teatro Lara de Madrid. Va treballar en publicitat com a model i als 10 anys va començar la seva aventura a la televisió a la sèrie El cor de la ciutat i Mar de Fons. A nivell estatal ha participat en sèries com El Internado, Los Hombres de Paco, Aída o BuenAgente.

La seva primera incursió al món del cinema va ser de la mà de Manuel Huerga, amb la pel·lícula Salvador. Posteriorment va participar a REC2 de Paco Plaza i Jaume Balagueró, El Diario de Carlota de Jose Manuel Carrasco i Tengo ganas de Ti de Fernando Gonzalez Molina. Aquest any estrena les pel·lícules Tasting Menu dirigida per Roger Gual i Al final todos mueren de Javier Botet, Javier Fesser, David Galán Galindo, Roberto Pérez Toledo i Pablo Vara.

Sempre he pensat o he volgut pensar que en qualsevol lloc del món podem tenir alguna ànima bessona esperant-nos. Quan vaig llegir aquest text em vaig enamorar de la idea de que quan estem perduts, quan pensem que no ens queda res, sempre pot apareixer algú per donar-nos un motiu per seguir. Em vaig enamorar de la valentia de la Marta al escriure aquest text i vaig tenir clar que volia explicar aquesta història d’esperança.

Andrea Ros

Us presentem a… Joan Sureda, l’Arnau

Graduat a l’Estudi d’actors Nancy Tuñón i Jordi Oliver, paral·lelament s’ha format amb Andrés Lima,  Julio Manrique, Neil Labute, Agustí Villaronga, Esteve Rovira, Pere Farran (commedia dell’arte), Elisabeth Castro (cant modern) i Montserrat Prats (dansa per a actors). Ha treballat en el laboratori de creació Havanera: Argelès-sur-mer, amb Àlex Rigola (Temporada Alta, 2011) i al workshop Companyia K amb Lluís Pasqual (Teatre Lliure).

En teatre l’hem pogut veure amb la companyia Apunta Teatre a Salvem les balenes… i el meu matrimoni què? (Versus Teatre, 2010), Dòria (Sala Muntaner, 2011) i Tu digues que l’estimes (Teatre Gaudí, 2012). Els seus últims treballs són el muntatge LaSal d’Eva Hibernia dirigit per Cristina Lügstenmann (Fabra i Coats), DesigJam dirigit per Neil Labute (LaSeca Espai Brossa) i L’Onada d’Ignacio García-May dirigit per Marc Montserrat al Teatre Lliure de Gràcia. En el camp audiovisual ha participat en curtmetratges com Juegos de Corbata, Megalomania o Mucho Odio i a la sèrie de televisió La Riera (TVC), interpretant el personatge Eduard Romera.

De vegades a la vida les oportunitats t’arriben de la manera més casual, i és l’atzar qui juga les seves cartes per decidir on acabaràs. I és així com he arribat a aquest projecte tan bonic que tenim entre mans, com si un creuament de vies m’hagués portat a coincidir amb una molt bona amiga d’una molt bona amiga meva. Vaig dir que diria que havia acceptat a fer d’Arnau obligat per ella, però no ho diré perquè aquestes coses fan lleig dites en públic. Tampoc diré que al meu torn jo vaig obligar a una altra molt bona amiga meva a fer de Berta. Tampoc diré que no tinc absolutament res en comú amb l’Arnau (això sí que seria una gran mentida). Diré, en canvi, que quan un guió com aquest t’arriba a les mans no pots dir que no. Em va sacsejar i em va captivar des del primer moment que el vaig llegir. Com es pot fer una comèdia des d’un personatge que està a punt de llançar-se a la via del tren? Doncs es pot, i quan veieu el resultat entendreu la il·lusió que tenim per aquest projecte tot els qui ens hi hem implicat. Atents, que el tren és a punt de passar!

Joan Sureda

Les 18:40. Un pont. L’Arnau. La Berta. Un curtmetratge.

Una hora límit, un espai concret i un noi i una noia que es troben.  Aquest és el punt de partida del curtmetratge  “No et tiris, encara”, una comèdia dramàtica entre dos personatges que no es coneixen, que són molt diferents, però que viuran junts els 20 minuts més intensos de la seva vida.

Els protagonistes són l’Arnau i la Berta. Ell, un noi de Pedralbes molt eficient i responsable. Ella, una noia de la Barceloneta amb ganes de viure experiències.  És un joc entre dos móns que es creuen per casualitat en un moment extrem, quan ell es vol tirar d’un pont. La Berta va a un càsting però… què farà? Es quedarà amb ell? Passarà de llarg? L’intentarà convèncer perquè no es tiri? Ho aconseguirà?

Aquesta història surt d’un guió que forma part del projecte final del Màster de Ficció en Cinema i Televisió de la Universitat Blanquerna, però que es materialitzarà aquest estiu. L’Arnau i la Berta es convertiran en dues persones de carn i ossos per viure una història que no us podeu perdre.  Per això ens agradaria que seguíssiu el procés de creació d’aquest curtmetratge, perquè ens fa il·lusió compartir-ho i, siguem sincers, perquè serà una mena de teràpia per fer front a un mes i mig molt intens!

Esperem veure-us per aquí sovint!

Gràcies!