Eskerrik asko!

Ens fa molta il·lusió explicar-vos que sumem dos premis més! I a més, són molt especials… El 21 de noviembre vam anar fins a Pasaia, a 5km de Donostia, a recollir el Premi del Públic del Festival Ikuska. I el 5 de desembre vam anar fins a Gasteiz a recollir el Premi Unilabur, que també atorga el públic, del Festival Cortada.

Estem molt contents de rebre els dos premis. Primer, perquè és el reconeixement a l’esforç i dedicació de tot l’equip, però sobretot perquè ens ha votat la gent i al final, el més important és que el curt agradi al públic.

Vam fer el curt sense cobrar, sense recursos i sense diners, però amb molta il·lusió i el nostre únic objectiu era aconseguir arribar a la gent. Per això ens posem tan contents quan estem seleccionats a un festival, perquè això permet que “No et tiris, encara” es projecti per tot Espanya i si a sobre guanyem… us ho podeu imaginar!

Estem molt agraïts al Festival Ikuska i al Festival Cortada per l’oportunitat que ens han donat i per convidar-nos a l’entrega de premis. A més, ens han tractat molt bé i ens hem sentit com a casa. Han estat dues experiències espectaculars. I sobretot, estem molt agraïts a tota la gent que ha gaudit amb “No et tiris, encara” i ens ho ha fet saber amb els seus vots. Hi havia curts boníssims i molt professionals i és un honor estar entre els guanyadors. Per nosatres és una injecció d’energia, motivació i il·lusió per seguir treballant. I creieu-me que la necessitava…

Eskerrik asko!

 

Anem al Festival de Cine Solidari de Guadalajara

Ja ens hem estrenat com a convidats a un festival, en aquest cas, el Festival de Cine solidario de Guadalajar (FESCIGU). Va ser una experiència inoblidable.

Vam arribar amb AVE al migdia i allà ja ens esperaven per portar-nos a l’hotel. Estava molt, molt nerviosa. Sentia que allà no era el meu lloc perquè el nostre curt és molt modest. Aquest festival és col·laborador dels Goya, la qual cosa vol dir que els guanyadors queden automàticament preseleccionats per aquests premis. Això, per mi, el que vol dir és que seleccionen curtmetratges de qualitat i em sentia extremadament feliç de que haguéssin escollit “No et tiris, encara”. Tot i això, estàvem compartint nominació amb peces molt professionals fetes per directors i actors molt més experimentats que nosaltres.

Vam visitar Guadalajara i cap al vespre vam anar cap a l’Auditori. Ens van entrevistar i fotografiar i vam poder assistir a la inauguració. Va ser una gala molt entrenyable, de fet, és un festival que lluita pels drets socials i per la integració i això es respirava en tot moment. Per fi va arribar l’hora de presentar el curtmetratge. Hi havia molta gent escoltant atentament. Era la primera vegada que parlava de “No et tiris, encara” davant de desconeguts. Prova superada. Ara arribava el moment de la projecció.

El curtmetratge s’havia ensenyat a més festivals, però per primera vegada hi estava present. Estava preocupada perquè no sabia la reacció que tindria la gent… i em vaig quedar molt gratament sorpresa. La gent reia, comentava i va passar una bona estona. Una altra prova superada. Ja només quedava relaxar-se i gaudir dels altres curts, impressionants tots.

No hem guanyat cap premi en aquest festival, però vam marxar amb molt bon gust de boca, tant per la bona rebuda que va tenir el curt, com pel bon tracte que vam rebre. Darrera d’aquest festival hi ha un equip humà excepcional que fa una gran feina. Esperem que continui molts anys més.

A continuació us deixo alguns articles que es van publicar als mitjans de la zona i fotografies de la gala inaugural.

Diario.es, El dia digital.es, Guadanews

Tenim un premi!

Tenim un premi! Ai un no… dos! Hem guanyat el Premi del Públic i el Premi al millor curt en Català del Riurau Film Festival! Encara a hores d’ara no m’ho crec…

Quan va començar aquesta aventura no sabia si seria capaç d’acabar el curt, si una vegada l’acabés m’atreviria a enviar-lo a festivals, si algun d’aquests festivals el seleccionaria i si arribaríem a guanyar algun premi. I sí! Sí a tot! Ho hem aconseguit!

Estic enormament agraïda a l’organització del Riurau Film Festival per haver-nos donat l’oportunitat de mostrar el curt, al jurat per haver-nos concedit el premi i al públic per haver-nos votat. És molt emocionant que reconeguin la feina així! Ara l’esforç comença a tenir recompensa i trobo el sentit als moments que em desesperava, que plorava i que pensava que tota la feinada no serviria de res. Van ser pocs moments, però una mica crítics i ara, per sort, visc el sentiment oposat.

Gràcies!!!

El viatge continua!

Diuen que la feina, l’esforç i la constància tenen recompensa… diuen que algun dia reculls els fruits del que has sembrat… i ara és hora de donar bones notícies!

He mirat la data de l’últim post i és del 20 de desembre, un dia després de l’estrena. Des de llavors no he publicat res més i tot i que no va ser un comiat oficial, perquè mai se sap, pensava que no tornaria a escriure per aquí. Pensava que no caldria, que ja tancava aquesta etapa, però no. Una de les coses que vaig dir és que era el moment que el curt caminés sol. Però és difícil deixar-lo anar de la mà perquè són moltes hores, moltes il·lusions i molta dedicació i encara que és veritat que ja no em poso a davant i l’arrossego cap als llocs encara cal estar al seu darrera i donar-li empentes cap endavant.

PROMOFEST és la distribuïdora que s’està encarregant d’enviar-lo a festivals i ja ens han seleccionat per anar al Festival de Cine de Astorga, al Festival de Cine Solidario de Guadalajara, a Directed by Women Madrid i al Riurau Film Festival. És molt difícil que et seleccionin a festivals, perquè hi ha molts curtmetratges i molt bons. Estic contenta i molt agraïda, però el que més il·lusió em fa és que representa un reconeixament a tot l’equip de “No et tiris, encara”.

El tren va a tota màquina!

Fins a la propera parada!

Per mi ahir va ser un dia molt emocionant! Acabar “No et tiris, encara” ha estat un procés molt llarg (massa) i com en tot hi ha moments de desesperació, de nervis, de petites decepcions i, sobretot, de molta il·lusió, esforç, ganes, aprenentatge i moltes alegries!

De tot això m’emporto haver treballat amb un equip excepcional, que m’ha ajudat sempre, m’ha animat i del qual he après moltes coses i també m’emporto saber que hi ha molta gent al meu voltant que m’ha donat molt suport, m’ha ajudat i que ha viscut això gairebé tan intensament com jo!

Ja us deixo tranquils, però això no és el final de l’etapa perquè ara queda que el curt camini sol! Ara toca buscar festivals per projectar-lo! Si tenim bones notícies us les farem saber! GRÀCIES a tots els que vau poder venir i als que ho vau intentar!! I GRÀCIES a l’equip de “No et tiris, encara” per judar-me a fer realitat el meu petit somni! Als actors Joan Sureda i Andrea Ros, a l’ajudant de direcció Jorge Trujillo, al director de fotografia David Cuní, a l’ajudant de direcció de fotografia Silvina Kleinrok, a la script Alejandra Palet, a la sonidista en directe Mireia Graell, a la maquilladora Lorena Carmona, a les ajudants de producció Anna Puig i Anna Feliu, a la muntadora Anna Rodríguez, al dissenyador de so Ruben Ortego i al grup 9SON!

Fins a la propera parada!
Marta.

Estrenem “No et tiris, encara”

Semblava que mai arribaria aquest moment… però el tren sempre ha estat en marxa! Després de (massa) mesos d’espera… estrenem “No et tiris, encara”!! I tenim moltes ganes de compartir-ho amb tots els que ens heu acompanyat durant el viatge!

Aquest projecte es va començar a gestar fa un any i mig aproximadament i arribar fins aquí ha estat una carrera d’obstacles. Tot i això, és un camí que us puc assegurar que hem fet amb moltíssimia IL·LUSIÓ i amb molt ESFORÇ.

Ara ha arribat el moment d’ensenyar-vos què hem estat fent tant de temps… per això us convidem a tots el DIVENDRES 19 DE DESEMBRE AL BAR MAUMAU (c/d’en Fontrodona 35, Poble-sec) A LES 21:30!

GRÀCIES PER LA PACIÈNCIA I NO FALTEU!

 

Us presentem a… Anna Rodriguez, l’editora

L’Anna Rodriguez està graduada en Comunicació Audiovisual, Sociologia i té un màster de ficció de cinema i televisió.  Nedant entre la publicitat i televisió, l’Anna ha desenvolupat la seva trajectoria en estudis d’edició (POTATO S.L.), productores (CPWORKS) i a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3). 

Poder treballar amb la Marta en el seu debut en la ficció és un plaer. El seu projecte de curtmetratge és sens dubte una magnífica peça que mostra la seva sensibilitat pel món que la rodeja i l’energia davant qualsevol circumstància. D’inici a fi, aquest procés creix i cala dins la pell doncs No et tiris, encara (#noettirisencara), és capaç d’emocionar, fer riure i reflexionar. Ingredients per a un cocktel que no et deixa indiferent.

Anna Rodriguez

Reprenem el viatge!

Ja tornem a estar en marxa! Després del descans de les vacances tornem a posar en marxa el tren per arribar a la pròxima parada. I per continuar el viatge hi ha més gent que ha pujat! L’Anna Rodríguez que muntarà el curtmetratge i el grup de rumba 9son que en farà la banda sonora. Estem molt il·lusionats amb aquestes incorporacions, que aviat us presentarem com cal.

Ja tenim tot el material a punt per editar-lo i el guió del teaser acabat… o sigui que aviat podreu veure les primeres imatges de “No et tiris, encara”. Som conscients que ara el tren avança més lent del que voldríem… però a finals d’octubre agafarà velocitat! Mentrestant us tindrem al dia de tots els avenços!

Agafeu-vos fort que el viatge continua!

Silenci… estem rodant!

Dilluns vam acabar el rodatge de “No et tiris, encara”! Voleu saber com va anar?

Dissabte va ser el primer dia… i el més dur. Ens vam aixecar ben d’hora, ben d’hora i a les 7:30 ja estàvem al pont de Sant Feliu agafant foreces per començar. Érem 11 persones entre tots. Vam preparar el set de rodatge, vam preparar el material per rodar i vam començar a fer proves. Mentrestant la maquilladora s’ocupava dels actors perquè estiguéssin a punt. Vam superar alguns imprevistos i vam començar amb una mica de retard… però una vegada va sonar la claqueta per primera vegada ja no vam parar. Va ser molt intens… eren planos llargs i el sol apretava amb intensitat, però això no va impedir realizar un treball de qualitat per part de tot l’equip. Una mica més tard de les 14:00 vam anar a dinar… necessitàvem energia… i a la tarda…. tornem-hi!

Dilluns va ser un dia similar, però més tranquil… Ens hi vam posar a la mateixa hora i vam tornar a preparar-ho tot. Feia calor… però es notava que ja teníem l’experiència del primer dia i tot va ser més ràpid. Amb un matí vam enllestir la feina!

Encara queda molt per fer… aviat us presentarem la muntadora que s’enfrontarà a tot el que vam gravar! De moment, marxem de vacances… però al setembre tornem per seguir-vos informant de tots els progressos del curt!

Però no puc marxar sense donar les gràcies… GRÀCIES als actors, l’Andrea i el Joan, per dedicar dues setmanes a assajar, per ser tan professionals i per aguantar tan estoïcament la calor. GRÀCIES a l’ajudant de direcció, el Jorge, per organitzar tots els documents, assegurar-se que tothom sabia on havia d’anar i què havia de fer i per agilitzar el rodatge. GRÀCIES, al director de fotografia i a l’ajudant de direcció de fotografia, el David i la Silvina, per totes les reunions prèvies al rodatge, per aportar material, idees i paciència. GRÀCIES a la sonidista, la Mireia, per no cansar-se en cap moment d’guantar la perxa, per ocupar-se d’aquesta àrea amb tantes ganes i per ser tan decidida i professional. GRÀCIES  a l’script, l’Alexandra, per estar atenta a tots els detalls, per estar pendent de tot i assegurar-se que no hi havia errors. GRÀCIES a la maquilladora, la Lorena, per unir-se a l’últim moment, per posar tantes facilitats i per deixar a l’Arnau i la Berta guapíssims. GRÀCIES  a l’ajudant de producció, l’Anna, per transmetre tan bon rotllo, per estar sempre disposada a fer el que calgués i per facilitar tant la feina. GRÀCIES, a la càmera del making off, l’Anna, per ajudar-nos a tenir un record del rodatge, per estar pendent de tot el que feia falta i per donar un cop de mà en tot moment. I GRÀCIES a tots vosaltres per seguir-nos aquests dies, per enviar comentaris de suport, per il·lusionar-vos amb nosaltres….

GRÀCIES!!!

Ens retrobem al setembre! 🙂

Estem preparats!

D’aquí exactament… 9 hores…. estarem fent el primer plano de “No et tiris, encara”! Sembla mentida que ja hagi arribat el moment… per fi!

Aquest projecte es va començar a gestar, més o menys, al novembre. Realment no sé d’on va venir la inspiració… Portava dies i dies pensant temes, personatges, conflictes… idees per escriure un curtmetratge, i m’estava desesperant perquè cap història m’acabava de convèncer… Recordo que sortia de classe i corria dins de l’estació de Plaça Catalunya per agafar el metro quan vaig pensar: “i si….” i aquest i si es va convertir en “No et tiris, encara”.

Des de llavors, com s’acostuma a dir, ha plogut molt… molts tallers de guió amb els companys del màster i la nostra tutora, la Coral Cruz que m’ha ajudat a desenvolupar una bona història. Sense tots ells, les seves opinions, comentaris…  aquesta idea que vaig tenir anant al metro mai hagués tingut sentit… i sense ells l’Arnau i la Berta mai haguéssin cobrat vida. Als meus sis companys i a la Coral els hi dec que una simple conversa en un pont, entre un noi i una noia, hagi crescut i s’hagi anat perfeccionant poc a poc.

Però tot això no podia quedar en un paper… per això em vaig “tirar” al buit i vaig començar a buscar gent que volgués participar en el curtmetratge… no ha sigut feina fàcil… però molta gent m’ha ajudat… el Ramon, el Jorge, la Mireia, la Silvina, la Núria, el Joan… i els estic molt agraïda perquè he conegut molta gent, alguns han pogut participar, altres no… però la veritat és que confio que tenim un bon equip tècnic i artístic…  Tots ells col·laboren desinteressadament… el Jorge, el David, la Silvina, l’Andrea, el Joan, l’Àlex, la Laia, la Núria, la Mireia, l’Anna, una altra Anna, i encara una altra Anna, la Lorena i l’Eli… (a molts els coneixeu…) per mi són els millors perquè faran que “No et tiris, encara” sigui una realitat i fer aquest curtmetratge, ara mateix, és una de les coses que em fa més il·lusió en aquest món.

Demà, per fi, arriba el dia… nervis? Sí, però sobretot moooooltes ganes!